L'educació Secundària (en projecte)

 

“De voler saber com són les coses passem a voler saber com ho sabem"

Rudolf Steiner

 

1r cicle

En aquesta etapa, l’ésser humà està en ple procés de transformació (la pubertat). Els nois i noies es troben sobre “un terra on TOT es mou”: la recerca d’equilibri entre l’intel·lectual i l’àmbit de la passió, entre el fer impulsiu i el despertar del pensament lògic rigurós que els porta a distanciar-se de sí mateixos, i dels altres.

L’aspecte principal d’inici d’aquest cicle és treballar i revisar les lleis del món, perquè des d’aquí els nois i noies trobin el seu impuls, i experimentin cóm el coneixement fa possible la formació de judicis i cóm aquests sempre donen pas a noves preguntes. Ja no n’hi ha prou amb el QUÈ sinó que sorgeix amb força el COM (com han arribat les coses a ser com són!). D’aquí que el/la mestre/mestra ha de motivar els/les alumnes a formular els seus propis punts de vista i a acceptar els dels altres per experimentar-se com a ciutadans amb responsabilitat social.

Atesa aquesta nova dinàmica de vivències, el treball a l’aula pren també noves formes i impulsos. L’experimentació esdevé el primer pas, la porta d’entrada a un treball més científic: descripció de l’experiència amb precisió i objectivitat, descripció dels fenòmens que s’han produït i observat, per arribar finalment a la conclusió, que més endavant permetrà reconèixer la llei que s’amaga al darrere dels fenòmens.

Es tracta, doncs, d’un treball d’investigació que integra el pensament amb els fenòmens del món. La realitat no es troba en conceptes abstractes. És en una detallada observació que donarà pas en el segon curs del cicle a un treball pràctic amb la producció d’aparells i instruments que els permetin estudiar la realitat.

El procés d’individualització es manifesta de forma clara en l’estudi de texts en llengua catalana i castellana. Les diferents estructures gramaticals poden associar-se a diferents temperaments i diferents qualitats anímiques en texts èpics, lírics i dramàtics. Aquest treball finalitza amb la posta en escena d’una gran proposta teatral al final del cicle.

Els treballs de música i eurítmia adquireixen un aspecte terapèutic, perquè creen llaços d’unió entre ells, en una època on sorgeixen sentiments de soledat i distanciament.

L’horticultura fa un paper molt important en relació amb la salut i la nutrició i amb l’origen i font dels aliments.

Amb la mateixa importància que l’experimentació, el treball al taller es fa present com a espai on l’adolescent té la possibilitat real de transformació de la matèria. La fusta, la pedra o el metall ofereixen des de l’experiència l’enfrontament amb la matèria i la seva transformació a través del propi esforç i treball. És possible apropiar-se de la matèria!

Dues qualitats són importants en aquest cicle: l’autocontrol i l’automotivació. La mandra, l’antipatia i la por apareixen amb força i poden frenar l’acció dels nois i noies en el món. Tant el treball d’horticultura en èpoques amb condicions atmosfèriques adverses, el treball artístic amb materials que es resisteixen, com la fusta i la pedra, la introducció d’aparells en educació física que exigeixen una tècnica depurada, el treball concret d’experimentació en les diferents matèries científiques i la mateixa obra teatral com a cloenda de final de cicle, porten a enfortir aquestes dues qualitats.

En acabar el cicle, els nois i noies adquireixen la independència justa per a realitzar un projecte personal , que ells escolliran, i que presentaran a la comunitat educativa.

 

educacion secundaria Waldorf, El Til·ler

 

2n cicle

Els alumnes del segon cicle fan un pas important cap a la seva independència, on el seu món de sentiments poden adquirir formes extremes que es tradueixen en un distanciament del jove, de tot allò que l’ha envoltat fins ara. El seu món interior està enfrontat amb el món exterior i ha de trobar un nou equilibri. L’adolescent es troba en una situació nova respecte al caminar, al parlar i al pensar, ja que aquests tres aspectes de l’ànima humana semblen estar en desacord l’una amb l’altra. Per un costat apareixen els grans ideals que són el seu punt d’unió a la vida.

Els joves ara comencen a explorar nous territoris que tenen molt a veure amb la nova capacitat de formar judicis, que han de basar-se en el reconeixement de la veritat en tots els fenòmens. En aquest context hi ha la necessitat de fer coses que es reconeixen com a necessàries, fins i tot si s’està en contra dels propis sentiments personals (voluntariat).

De voler saber com són les coses passem a voler saber com ho sabem. Si abans la tasca del mestre era avaluar, escollir, “guiar els joves”, ara el mestre ha de deixar que aquests joves l’experimentin a ell o ella com algú que es fa preguntes, que es fa preguntes reals. Allò que encoratja i motiva els nois i noies no són els resultats, si no ser conscients dels processos d’autoeducació del propi mestre.

A la classe d’història (del segle XV al XXI), s’estudia com els ideals es posen al servei de grans descobriments i revolucions que han canviat el curs de la humanitat. També cal fer evident que, en ocasions, es tracta d’ideals fanàtics que s’apliquen sense rigor. En aquesta matèria, el jove fa la vivència de cóm es concreta en fets reals el món dels ideals.

La concreció dels ideals apareix amb claredat a les classes de tecnologia, on, a banda del coneixement científic, es fa un estudi biogràfic d’alguns personatges que van poder plasmar el seu ideal en realitzacions concretes al servei de la humanitat.

Les matèries científiques mostren un món de lleis estructurades, on regeix la llibertat de crear un ordre propi. L’experiència que tenen del seu cos els nois i les noies d’aquesta edat està molt lligada a les forces de la gravetat, per tant, un tema principal és la verticalitat que estudiem en diverses matèries com les Ciències de la Naturalesa (l’esquelet, musculatura).

Les matèries artístiques desperten el gust per l’art com un camp on l’ésser humà pot experimentar la llibertat i també s’experimenta l’art com a reflex del canvi de consciència al llarg de la història. Seguint els processos anímics dels nois i noies, que es troba en una situació de polaritat interior, es pintarà en blanc i negre buscant els matisos entre ambdós.

A literatura es treballen les grans obres teatrals on es troba una subtil però poderosa eina per estudiar els diversos tipus de personalitats mitjançant la seva conformació lingüística. S’estableix un estret vincle amb la força del llenguatge i es restableixen lligams cap a una naturalesa superior de l’ésser humà, que la pubertat havia trencat.

A música s’estudien els diferents períodes musicals amb els seus estils i tonalitats, descobrint la “gramàtica del llenguatge musical”. A eurítmia, el treball del llenguatge, tan musical com escrit, es tradueix en diferents formes coreogràfiques i estils de moviment.

Als tallers s’aprofundeix en l’essència dels materials. L’aspecte econòmic i ecològic del treball ha d’estar integrat en l’aspecte pràctic que ompli, també, una necessitat real al món.

La validesa de l’escola seguirà, mentre mantingui la connexió amb la realitat de la vida i es puguin omplir, així, les necessitats d’autenticitat i de veritat que viuen els adolescents, sobretot d’avui.

Inici de sessió d'usuari